La publicació d'aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació Joan Brossa i de la Institució de les Lletres Catalanes.
Primera edició: març 2020
© Del pròleg: Manuel Guerrero
© De les cròniques: els seus autors
NÚVOL, EL DIGITAL DE CULTURA
c/ Mallorca, 348
08013 Barcelona
nuvol.com
@nuvol_com
@nuvol_com
@elnuvol
Disseny: Laia Serch Muni
ISBN: 978-84-17455-20-0
@fundaciobrossa
@fundaciobrossa
@FundacioJoanBrossa
Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes en la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.
Presentació de Manuel Guerrero Brullet
Mestres Quadreny:
«Les coses importants s'aprenen però no s'ensenyen»
Josep M. Mestres Quadreny i Laia Torrents
Per: Bernat Puigtobella
Festa i joc, la divisa brossiana
Joan Font i Laura Aubert
Per: Clara Moliné Xirgu
Per què a tu també t'ha fet Joan Brossa
Jordi Marrugat i Arnau Puig
Per: Eugènia Güell
Joan Brossa: l'herència del poeta que abominava Venècia
Alicia Kopf i Victòria Combalia
Per: Júlia Bacardit
De Brossa a Portabella i de Portabella a Guardiola: imatges que preferirien no fer-ho
Pere Portabella i Ingrid Guardiola
Per: Joan Burdeus
Sintonia Brossa-Bordons-Pedrals, si us plau!
Glòria Bordons i Josep Pedrals
Per: Ona Sallas Batlle
Allò que el disseny aprengué de Brossa
Enric Satué i David Torrents
Per: Pol Guasch
Joan Brossa i l'amistat
Vicenç Altaió i Gabriel Ventura
Per: Gerard E. Mur
Les sentències de Joan Brossa
Ester Xargay i Joaquim Sala-Sanahuja
Per: Enric Umbert-Rexach
Casasses somia Brossa (i altres descodificacions)
Enric Casasses i Blanca Llum Vidal
Per: Gerard E. Mur
El hackeig de Brossa
Pere Gimferrer i Maria Sevilla
Per: Pol Guasch
Trobar Joan Brossa
Joan Minguet i Cloe Masotta
Per: Carlota Rubio
Joan Brossa: la poesia al centre de tot
Lluís Solà i Carles Rebassa
Per: Pol Guasch
Joan Brossa, poesia visual i mandonguilles amb patates
Pilar Parcerisas i Marc Audí
Per: Clàudia Rius
Joan Brossa: l'home que va regirar la llengua
Andreu Rossinyol, Martí Sales i Manuel Guerrero
Per: Joan Tardà Fernández
Joan Brossa: l'home, l'obra i el fantasma
Jordi Coca i Albert Forns
Per: Oriol Puig Taulé
El doble atzar de Joan Brossa
Sílvia Bel i Julieta Serrano
Per: Jaume Forés Juliana
__________
Manuel Guerrero Brullet
Comissari de l'Any Joan Brossa
Joan Brossa (1919-1998) tenia una personalitat fascinant que atreia per la seva intel·ligència, la seva franquesa i la seva mirada crítica. Dominava el llenguatge com un prestidigitador, quan parlava no parava de fer jocs de paraules i, quan estava entre coneguts, acostumava d’explicar acudits amb una gràcia insuperable. Tenia la porta de l’estudi sempre oberta i, d’una generositat no gaire habitual, oferia savis consells a tots aquells que l’anaven a conèixer i a visitar. És per això que tots els que el van conèixer, amb una certa profunditat, són testimonis de la seva personalitat magnètica i en guarden un viu record. Per tots aquells que el van tractar en diferents circumstàncies, és difícil de separar la persona de l’obra donat el fet que, certament, hi ha molts aspectes de la poesia de Brossa difícils d’explicar sense conèixer el personatge. Però alhora no hi ha dubte que sovint el personatge s’ha imposat damunt de l’obra que ha romàs oculta i no accessible en molts aspectes.
Hi ha, doncs, el personatge i hi ha l’obra, immensa, encara, en gran part, per descobrir. Vint anys després de la seva mort, en celebrar el centenari del seu naixement, s’imposa, doncs, la necessitat de separar el personatge de l’obra tot donant el seu valor a cada cosa. Així, per tant, interessa de poder conèixer el personatge i les seves diferents cares, però, sobretot, convé, també, de poder accedir, llegir, contemplar, estudiar la seva obra, aprofundir en la seva diversitat i complexitat des de noves mirades crítiques i plurals. En plantejar una activitat a la Fundació Joan Brossa que, al llarg de tot l’Any Joan Brossa, permetés d’aprofundir en la seva vida i en la seva obra, de conèixer de viva veu la personalitat del poeta a través del testimoni de molts dels seus amics i col·laboradors, i alhora que obrís el diàleg a les noves generacions de creadors de diferents disciplines interessats en la seva obra, va sorgir el projecte de converses Ens va fer Joan Brossa.
Tot canviant al plural el títol d’un dels llibres cabdals del poeta, Em va fer Joan Brossa (1950), vam pensar, amb la Maria Canelles i la Judith Barnés, coordinadores de la Fundació, de convidar un bon nombre d’amics i amigues, col·laboradors o col·laboradores, de Brossa per tal que d’una manera informal i franca poguessin transmetre la seva experiència personal d’amistat i de coneixença del poeta. I, alhora, poguessin conversar i compartir les seves reflexions sobre el poeta amb joves creadors i creadores de diferents disciplines que, en la majoria de casos, no l’haguessin conegut o tractat, però que estiguessin connectats, d’alguna manera, amb la seva obra.
Així, doncs, al llarg de disset sessions, durant tot el 2019, vam poder gaudir del testimoni personal d’alguns dels més destacats amics, estudiosos o col·laboradors del poeta, juntament amb les reflexions i propostes de lectura de joves, o no tan joves, creadors tocats pel foc del poeta. Va obrir el cicle Ens va fer Joan Brossa la conversa entre el compositor, i bon amic i col·laborador del poeta, Josep M. Mestres Quadreny, que havia estat president de la Fundació Joan Brossa, amb l’artista, enginyera i compositora Laia Torrents, membre de cabosanroque, el dilluns 28 de gener del 2019; i el va tancar l’actriu Julieta Serrano, bona amiga i inspiradora del poeta, en conversa amb la també actriu Sílvia Bel, totes dues protagonistes en temps i llocs ben diferents de La xarxa, una de les obres emblemàtiques de la poesia escènica, en una emotiva i memorable sessió el dilluns 9 de desembre del 2019.
Alguns dels primers amics i col·laboradors de Joan Brossa, com el filòsof Arnau Puig, company d'aventures a les revistes Algol i Dau al Set, que parlà amb el crític, assagista i professor de literatura Jordi Marrugat, o el cineasta Pere Portabella que conversà amb la cineasta, assagista i professora d'audiovisuals Íngrid Guardiola, van ser dels primers convidats. Diversos dels més destacats estudiosos i estudioses del poeta van també donar-nos el seu testimoni, com el poeta i assagista Pere Gimferrer que conversà amb la poeta Maria Sevilla; la professora i màxima coneixedora de l'obra del poeta, Glòria Bordons, que parlà amb el poeta Josep Pedrals; l'escriptor i director de teatre Jordi Coca, autor d'un dels llibres d'entrevistes de referència sobre el poeta, que dialogà amb l'escriptor i periodista Albert Forns; les crítiques i historiadores de l'art, Victoria Combalía que compartí sessió amb l'artista i escriptora Alícia Kopf, o Pilar Parcerisas que va relatar la seva relació amb el poeta i reflexionà sobre la poesia visual amb el professor Marc Audí, van il·luminar-nos sobre molts aspectes personals i insòlits de la vida i de l'obra de l'autor d'El saltamartí.
Poetes destacats com Lluís Solà, que dirigí alguns muntatges històrics de Brossa, Poemes civils o la Suite bufa, parlà amb el poeta i actor Carles Rebassa; o Enric Casasses que compartí lectures i reflexions amb la també poeta Blanca Llum Vidal; mentre que Vicenç Altaió, actual president de la Fundació Joan Brossa, va relatar la seva relació amb el poeta i reflexionà, juntament amb el també poeta Gabriel Ventura, sobre la seva poètica i la transmissió de la tradició de l’avantguarda; tots plegats ens retornaren i rememoraren la potència i la singularitat de la personalitat i de l'obra brossiana.
I, encara, per completar la relació de convidats, cal esmentar la sessió en què Andreu Rossinyol, bon amic i corrector durant molts anys del poeta, i el poeta, actor i traductor Martí Sales, pogueren parlar del rigor lingüístic de Brossa; la conversa entre Enric Satué i David Torrents, on l’interès per la tipografia i el disseny fou remembrat i revisat; les aventures parisines de Brossa i les seves arts com a transgressor de tota norma varen ser ampliades per Joaquim Sala-Sanahuja i Ester Xargay, mentre Joan M. Minguet i Cloe Masotta pogueren desplegar l’interès del poeta pel cinema i les arts parateatrals, i la seva vessant més combativa i indomable.
Així és que els trenta-quatre convidats pogueren parlar i transmetre o rebre el llegat poètic de Joan Brossa i alhora compartir amb el públic assistent els més diversos aspectes de la seva vida i de la seva obra. Deia Brossa al text «Fases» (1968) que «Els gèneres artístics signifiquen mitjans diferents d'expressar una realitat idèntica. Són els costats d'una mateixa piràmide que coincideixen al punt més alt.» Ben segur que al llarg de les disset converses vam poder aproximar-nos i revisar des de diferents angles aquesta enigmàtica piràmide que constitueix el conjunt de l'obra brossiana.
Val a dir que foren diversos els amics del poeta, com Perejaume o Frederic Amat, que preferiren per una raó o altra no participar en el cicle. D'altra banda, es donà el cas que alguns altres com en Biel Mesquida o en Xavier Folch, per indisposició el dia assenyalat, no pogueren finalment assistir a la sessió pactada. En el darrer cas tinguérem la sort de poder comptar amb l'Andreu Rossinyol que pogué incorporar-se a la conversa. No cal dir que encara volíem convidar a altres bons amics del poeta, com els artistes Alfons Borrell o Pep Duran, els fotògrafs Manel Esclusa o Joan Fontcuberta, el periodista Lluís Permanyer i tants d'altres, però el calendari no donava per més i no poguérem fer més sessions.
Una vegada tancat el programa vam pensar que fora bo de deixar constància d'aquestes singulars converses brossianes, va ser aíxi com vam proposar a Bernat Puigtobella de convidar a joves periodistes i col·laboradors de Núvol a fer-ne un seguiment i publicar una crònica de cada una de les xerrades. Dit i fet. Cada una de les converses compta, doncs, amb una crònica apareguda a Núvol que ara us podem oferir juntament amb totes les altres. El que tenim, doncs, són les cròniques de catorze periodistes o col·laboradors o col·laboradores de la revista digital que ens ofereixen la seva visió de les disset converses. Llevat de Pol Guasch, que en va redactar tres, i de Gerard E. Mur que en va escriure dues, la resta són de diferents autors o autores, començant per Bernat Puigtobella i acabant per Jaume Forés Juliana. Podem dir, per tant, que es tracta d'un conjunt complex i divers de cròniques brossianes escrites per catorze autors diferents. Un veritable Vivàrium, tal com el poeta anomenà un dels seus grans llibres de textos esparsos, que ens permet recordar i conèixer, des de diferents veus personals, aquestes converses especials que ens ha deixat l'Any Joan Brossa.
Només, per acabar, agrair a tots els convidats la seva bona disposició i col·laboració en les converses, al públic assistent la seva indispensable presència i participació, a la Fundació Joan Brossa la seva complicitat, d'una manera destacada a Judith Barnés, Maria Canelles, Bàrbara Bayarri i Ona Sallas, a la Institució de les Lletres Catalanes, especialment a Oriol Ponsatí-Murlà i a Júlia Català, la seva col·laboració, i, és clar, a Bernat Puigtobella i tots els altres autors de Núvol la seva implicació i col·laboració en aquesta aventura brossiana col·lectiva.
28|01|19
__________
Bernat Puigtobella
La Fundació Brossa celebra el centenari del poeta amb un cicle de col·loquis titulat Ens va fer Joan Brossa, que va inaugurar dilluns el compositor Josep M. Mestres Quadreny (Manresa, 1929) conversant amb Laia Torrents, cofundadora de Cabo San Roque.
Vaig conèixer Joan Brossa l’any 1952 a la Sala Caralt, on s’hi exposava una mostra de Dau al Set